El projecte de reforma i rehabilitació d’aquest pis parteix de la idea de conservar l’esperit dels elements originals d’un pis gracienc del 1930 (mosaic hidràulic, balconeres i persianes de fusta, biguetes metàl·liques i revoltons, etc.) alhora que treure el màxim partit tant de l’espai com de la llum. El mal estat del mosaic original, que presentava una gran part de les seves peces trencades, no va permetre conservar-lo però aquest material, de producció artesanal i manual, ha estat utilitzat de nou en la reforma, trobant-lo al terra del bany i al parament vertical de la cuina.
És un pis d’estructura allargada. Tot i conservar l’esquema de funcionament original, es van tirar a terra tots els envans per aconseguir dos objectius: una millor proporció de les seves peces (habitacions, cuina, bany, passadís) i l’aprofitament màxim dels 55m2 útils. Això s’aconsegueix a partir de delimitar les diferents estances creant moltes zones d’emmagatzematge, mitjançant envans – armari i generant unes visuals molt obertes per crear sensació d’amplitud.